Com va començar tot: Només veníem a un casament!
El febrer del 2017 els germans Denis i Griselda Fornés, l’un resident a Barcelona i l’altra a Suïssa, viatgen al Senegal convidats a assistir al casament del seu amic Bacary Kondjira, un jove manding resident a Mataró amb el que tenen amistat de fa anys.
Quan arriben a Tabassaye, el poble del nuvi, són rebuts amb molt d’afecte i de seguida perceben que la situació en què viu la comunitat és molt fràgil. Tenen el mínim necessari per subsistir, però només això. Tanmateix, la població viu tranquil·la i és feliç: si tothom té salut i tenen per menjar estan agraïts a la vida i tiren endavant. Però, què passa si algú té un accident o es posa malalt? Quan arriben aquests moments comencen els problemes, i coses que a casa nostra no serien greus, allà poden acabar molt malament, fins i tot amb la mort, per manca d’assisténcia médica i d’higiene. De seguida aquestes mancances es posen de manifest.
La primera nit de casament coneixen l’Ibrahima Diallo, un noi de 14 anys, amb les cames plenes d’úlceres infectades i cronificades des de fa més de 4 anys que ningú porta al metge per falta de mitjans. En Denis i la Griselda decideixen dur-lo al dispensari més proper, situat a 4 km. Fan el camí a peu i es fan càrrec del cost de les visites i els tractaments necessaris per guarir-lo. Ràpidament corre la veu que els hostes europeus estan duent malalts al metge i comença un efecte bola de neu: cada dia apareixen desenes de malalts davant la seva cabana, gent que necessita atenció mèdica.
Molts d’aquests malalts fa anys que pateixen xacres que, agafades a temps, haguessin estat de fàcil curació.
Davant aquesta situació evident d’emergència sanitària els germans Fornés ho tenen clar: no es poden girar d’esquena a aquesta realitat, l’han d’entomar. Però conscients que ells sols tampoc poden arribar gaire lluny, decideixen crear una estructura que pugui sostenir el repte i actuar solidàriament. I així va néixer, la primavera del 2017, Baruma
JUNTES DE L’ASSOCIACIÓ ASSITENCIAL BARUMA:
Coordinació General
Responsable Maison Guerison Kolda
Responsable sanitària de la Maison de Kolda
Responsable sanitari a Ziguinchor
Dinamitzador a la Commune de Dabo
Responsable sanitari a Tabassaye
Relais Sare Guiro
Relais Koring
Responsable a Dakar
El Senegal és una república de l’Àfrica Occidental, que va ser colònia francesa fins al 1960. Actualment el Senegal és un dels estats africans més estables políticament, amb una democràcia consolidada.
Té una superfície d’uns 197.000 km² (unes 6 vegades la superfície de Catalunya) i una població aproximada de 14.200.000 persones (el doble que Catalunya), de les quals el 48% viu a les ciutats, principalment a l’àrea metropolitana de Dakar.
Els índexs d’atur són altíssims (sobre un 48%) i el 54% de la població viu per sota el llindar de la pobresa. Tot i que els índexs de desenvolupament humà van millorant constantment des de fa uns anys (s’ha passat del 0,325 al 0,41 en els darrers 10 anys, sent 1 l’índex de països com Noruega o el Canadà), el creixement és lent. Aquest panorama de falta d’horitzó de desenvolupament personal ha impulsat – i encara ho fa- molts senegalesos a marxar del seu país, en el que es coneix com “la
diàspora”. Tanmateix, es calcula que les remeses enviades pels emigrants al Senegal suposen aproximadament el 10% del PIB del país. Tot i que el govern no reconeix el paper que la diàspora senegalesa juga en el desenvolupament del país, és evident que aquesta té un paper important.
La regió de La Casamance, a causa de més de vint anys de lluita armada, pateix encara una important manca d’inversió dels diversos governs, cosa que provoca que la regió, malgrat tenir un potencial important, sigui una de les més endarrerides del Senegal pel que fa a infraestructures, equipaments i altres serveis: en general no hi ha electricitat (o no les 24h), ni aigua corrent, no hi ha clavegueram, les instal·lacions hospitalàries
estan en condicions desastroses, gairebé no hi ha carreteres asfaltades…
És bastant habitual en el món de les associacions i les ONG’s que les principals fonts d’ingressos d’aquestes entitats sense afany de lucre siguin les subvencions atorgades pels organismes públics.
En el nostre cas, potser perquè som una entitat petita, tenim clar des del començament que volem ser el màxim d’autònoms possibles: el nostre projecte aposta per assegurar uns ingressos propis suficients i regulars per a no haver de dependre del finançament públic, un finançament que sempre és benvingut, però que no voldríem que condicionés la nostra activitat.
Així doncs, apostem per diversificar les fonts de finançament i, i d’aquesta manera poder assegurar l’execució dels nostres fins socials, i és per això que una de les activitats més importants de les nostres associacions a Europa és la cerca de recursos.
A Catalunya, on hi ha arrelada una forta tradició associacionista, aquesta és la manera que ens resulta més eficient per aconseguir recursos econòmics estables. Pensem que tenir un bon nombre de socis ens garanteix una estabilitat i una continuïtat en el temps, i que ens permet mantenir una qualitat en la feina que desenvolupem al Senegal: persones compromeses amb el projecte que aportem una quota mensual mínima de 15€/mes. Els socis no només participen del projecte econòmicament, sinó que tenen l’oportunitat d’incidir en la presa de decisions i de formar part de la construcció i desenvolupament dels projectes. Cal recordar que, com que som una ONGD; les quotes gaudeixen de importants desgravacions fiscals.
Una variació en el concepte de soci, on el comerciant, autònom o professional no només té la satisfacció de participar d’un projecte solidari, sinó que també obté un seguit d’avantatges a nivell de màrqueting i visibilitat, gràcies a la col·laboració del grup Pànxing Comunicació, patrocinadors de l’associació aportant una quota mínima de 20€/mes.
Les empreses, entitats, institucions públiques i persones físiques que fan aportacions monetàries i/o en espècies de manera puntual, són també una part important del nostre finançament. Aquest és el recurs estrella de l’associació a Suïssa, on la solidaritat i la generositat són el motor que impulsa una xarxa de més de 100 donants que fan generoses aportacions anuals
Un dels recursos tradicionals de moltes associacions, i que nosaltres també utilitzem amb molt d’èxit. Habitualment en fem almenys un cop l’any: la típica rifa de Nadal, on els premis són aportats de manera altruista per comerciants i professionals del nostre entorn (siguin o no comerç solidari).
El ventall d’activitats que desenvolupem de manera voluntària els membres de l’associació al llarg de l’any amb l’objectiu tant de recaptar fons com de sensibilitzar els nostres conciutadans i fer conèixer el nostre projecte és molt extens: concurs Sàpiens, sopars o dinars solidaris, curses infantils o per adults, explotació de les barres de festa major, cursos de cuina, venda de melmelades casolanes, venda de petit merchandising…
Optem a les diverses subvencions de les regidories de cooperació dels pobles on tenim sèu, institucions, administracions públiques i de moment sempre n’hem obtingut una part. Aquestes subvencions representen un 14% del finançament total obtingut el 2019.